dilluns, 27 de desembre del 2010
PRIMERA RANDO, JA TOCAVA!
El matí de Nadal és un bon dia per sortir tranquil a fer una mica de rando per les pistes d'Arcalís. Molt vent i molt fred. Ritme tranquil i un primer contacte amb aquesta modalitat que encara (encara!!) no havia practicat mai. El ritme d'entrenament ja vindrà més endavant.
dissabte, 18 de desembre del 2010
AL GIMNÀS PER FI
Després del "paron" de novembre per culpa de (o gràcies a) la feina, començo per fi a anar al gimnàs. Primer dia per veure com funcionen aquestes màquines, no sigui que en trenqui cap. La veritat és que el gimnàs m'avorreix una mica... ja veurem.
dimecres, 8 de desembre del 2010
DIES DE "PARON"
Caldrà començar a pensar en canviar el títol del projecte, és a dir, el repte de l'Ultra ja no ha de ser possible en un any de preparació, sinó en uns mesos, perquè al ritme que vaig, estic perdent la dinàmica i els dies van passant un darrera l'altre sense entrenar ni fer cap mena de preparació. El problema és saber si estic perdent tot allò guanyat.
La veritat és que porto una temporada una mica massa densa. Sembla que tothom s'ha posat d'acord en donar-nos feina just en el moment en que a CARROTA ens l'haviem creada nosaltres mateixos, és a dir, produir un programa d'esports d'hivern i neu (Central de Neu) amb tot el que això implica. El resultat és que ens posem a pencar pel matí i ja no parem fins la matinada, en una particular lluita contra el calendari, i és clar... no queda temps per sortir a córrer, ni anar al gimnàs, ni res.
Per sort, de moment arribem a complir amb tothom... i amb nosaltres mateixos, però esperem que aquesta situació sigui transitòria i tornem a poder ser "persones" aviat. Tinc ganes de sortir a esquiar, fer muntanya, jeure al sofà cinc minuts, tinc un llibre esperant-me de fa mesos i... no pensava que ho diria mai... trobo a faltar poder sortir a córrer!!!
La veritat és que porto una temporada una mica massa densa. Sembla que tothom s'ha posat d'acord en donar-nos feina just en el moment en que a CARROTA ens l'haviem creada nosaltres mateixos, és a dir, produir un programa d'esports d'hivern i neu (Central de Neu) amb tot el que això implica. El resultat és que ens posem a pencar pel matí i ja no parem fins la matinada, en una particular lluita contra el calendari, i és clar... no queda temps per sortir a córrer, ni anar al gimnàs, ni res.
Per sort, de moment arribem a complir amb tothom... i amb nosaltres mateixos, però esperem que aquesta situació sigui transitòria i tornem a poder ser "persones" aviat. Tinc ganes de sortir a esquiar, fer muntanya, jeure al sofà cinc minuts, tinc un llibre esperant-me de fa mesos i... no pensava que ho diria mai... trobo a faltar poder sortir a córrer!!!
diumenge, 21 de novembre del 2010
ENTRENO COLL DE LA GALLINA
A Ordino està nevant molt i avui baixo a terres del sud a entrenar amb en Gerard. Un recorregut d'uns 20km i una mica més de 1000 metres de desnivell que formarà part de la Ronda dels Cims des de La Margineda fins Sant Julià.
dilluns, 15 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
dimarts, 9 de novembre del 2010
GENOLL
Avui tocava baixar a Barcelona. Amb molta mandra, tot s'ha de dir.
Em calia fer un reconeixement mèdic al meu genoll dret. En aquest genoll em vaig fer un petit esquinç al lligament intern el passat mes de març i no s'ha recuperat bé. Fa unes setmanes que hi tinc més dolor. Tot i que justament quan entreno el dolor desapareix, em preocupava estar forçant el lligament i fer-m'hi una destrossa.
He anat a veure el doctor Xavier Sant, amb qui havíem compartit una mica de muntanya fa un plegat d'anys. Metge especialista en l'esport implicat en la federació d'atletisme i la de muntanya i molt acostumat a lesions d'aquesta mena de gent que som tots plegats.
Bones notícies: el lligament està bé i el que tinc és un dolor residual. Hauria d'anar marxant amb el temps (aquesta és la teoria) i si no em molesta per entrenar, doncs aguantar i llestos. Les ròtules, sobretot la dreta, preocupen una mica més. Estan castigades de fa temps i es resenteixen de l'entrenament, però ja hi estic acostumat. Mirarem de cuidar-les una mica i a córrer.
Em calia fer un reconeixement mèdic al meu genoll dret. En aquest genoll em vaig fer un petit esquinç al lligament intern el passat mes de març i no s'ha recuperat bé. Fa unes setmanes que hi tinc més dolor. Tot i que justament quan entreno el dolor desapareix, em preocupava estar forçant el lligament i fer-m'hi una destrossa.
He anat a veure el doctor Xavier Sant, amb qui havíem compartit una mica de muntanya fa un plegat d'anys. Metge especialista en l'esport implicat en la federació d'atletisme i la de muntanya i molt acostumat a lesions d'aquesta mena de gent que som tots plegats.
Bones notícies: el lligament està bé i el que tinc és un dolor residual. Hauria d'anar marxant amb el temps (aquesta és la teoria) i si no em molesta per entrenar, doncs aguantar i llestos. Les ròtules, sobretot la dreta, preocupen una mica més. Estan castigades de fa temps i es resenteixen de l'entrenament, però ja hi estic acostumat. Mirarem de cuidar-les una mica i a córrer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)