divendres, 5 d’agost del 2011
AUTV 2011 LA CURSA-4, Bordes d'Envalira a Ordino
Doncs això ja està. Arribada i final... i segueixo sense saber com em sento.
dimarts, 2 d’agost del 2011
AUTV 2011 LA CURSA-3, La Margineda a Bordes d'Envalira
Se suposa que és l'etapa més fluixa. Potser... però es fa llarga. Com sempre al refugi de l'Illa no s'hi arriba mai!
diumenge, 31 de juliol del 2011
AUTV 2011 LA CURSA-2, Coll de la Botella a La Margineda
Últim tram de la gran primera etapa de 45km, creuant l'estació de Pal, la forta però curta pujada al Bony de la Pica i baixada llarguíssima fins La Margineda.
Només queden dos vídeos per penjar.
divendres, 29 de juliol del 2011
AUTV 2011 LA CURSA, Sortida - Coll de la Botella
Perdoneu el retard en penjar la cursa. Primer és lo primer i s'havia de muntar el clip de l'Andorra Ultra Trail 2011. Teniu el link al web andorraultratrail.com.
Aquí començaré a penjar els vídeos de "la meva" cursa, per capítols. Ja direu.
dilluns, 18 de juliol del 2011
FOTOS
La Laura i l'Eva m'han fet l'assistència durant la cursa i, és clar, algunes fotos.
Les podeu veure a l'àlbum del facebook de Carrota
Aquí us poso com va quedar la meva cama a 15 minuts de començar : /
Les podeu veure a l'àlbum del facebook de Carrota
Aquí us poso com va quedar la meva cama a 15 minuts de començar : /
diumenge, 17 de juliol del 2011
FET!
Doncs sí. Fet! Vint-i-vuit horetes "de no res"... i sencer (més o menys).
Encara no sé quines són les sensacions que tinc. Suposo que d'aquí uns dies.
Però abans de res GRÀCIES a tots els que m'heu anat animant. Sou una part important (i molt!) que no m'hagi quedat més remei que acabar la cursa (hehe).
La cursa però va començar fatal. La meva estratègia era atacar el primer tram, cosa que volia dir córrer fins a Llorts, i resulta que vaig ensopegar i caure quan portava 15 minuts de cursa per un lloc on he corregut mils de vegades!!!. Tota la cama i la mà esquerra esgarrinxades. Amunt i a continuar. Més aparatós que greu per sort. La càmera intacta.
A les primeres pujades a l'Angonella noto les primeres rampes (a musculs que ni sabia que existien), se m'arriben a agarrotar els dits del peu. Uf! la cosa podia posar-se malament. No m'havia passat mai, i per un cop que faig estiraments a consciència i vaig ben equilibrat de menjar i hidratació. Les controlo i per sort passat el Comapedrosa ja desapareixen. Així que fins La Margineda molt bé, el millor temps possible dels previstos i arribo en posició 27 (diuen). Però és clar, enregistrar la cursa té les seves obligacions logístiques i estic parat més de 45 minuts. Massa.
Durant tota aquesta etapa he anat sol però enganxant-me a algú o altra: Que necessito algú què em freni una mica m'hi quedo al darrera, que algú m'avança i veig que el puc seguir, doncs som-hi.
A la pujada de Costa Seda vaig darrera d'un grup del que finalment en queden dos. Em dieun en francès que si els vull adelantar que em deixen passar. Doncs ni francès ni vull adelantar! Amb en Domènec i en "Shuster" ja farem més o menys junts tot el recorregut fins Ordino, portem ritmes molt similars. De fet sempre hi ha al voltant un grup de deu quinze corredors que vas trobant i deixant en funció dels avituallaments, mai he anat gaire sol. A vegades això sembla la Rambla.
De La Margineda a Bordes d'Envalira se suposa que és l'etapa menys dura i que m'havia de servir de descans. Ja sé que dir això quan comences amb un desnivell etern d'uns 1500m... Finalment l'etapa es fa més dura del previst. Una vall del Madriu molt llarga fins el refugi de l'Illa (qui va dissenyar aquest camí? segur que es fan voltes innecessàries) i una baixada pels dominis de Grandvalira no gaire agraida paisagisticament. També començo a notar que sóc incapaç de mantenir el ritme d'alimentació i hidratació que em convindria, i que el sistema digestiu, tot i que es comporta, em fa anar incòmode. Així que arribo a Bordes una mica tocat, no com per abandonar, però amb la cara dec pagar. Així ho veuen (però no ho diuen) la Laura i l'Eva que m'han fet l'assistència de cursa (moltes gràcies!!!!!)... i també han fet de "servei de premsa" al facebook!!!! pel que sé que durant la cursa molts m'esteu animant des d'allí.
Decideixo simplificar aportació energètica i tirar-me a la fruita, i els "calditos" i arrossets en els avituallaments on n'hi ha. És el que m'entra. A Incles ja arribo molt millor, i això que el Pas de les Vaques és un palizon. Res comparat però amb el que ens espera. El mur de Cabana Sorda em fa por. L'he fet vàries vegades i sé que serà dur. Ho és, però per aquelles coses que té la psicologia humana, se'm fa més dur arribar al refugi (que ni ho considerava) que arribar al coll. Just arribar a Coms de Jan es fa fosc. Ja no queda res... és el que pensem. La pujada a Meners, quan vas amb la reserva i ja tens tots els dolors que hagis de tenir es fa molt molt dura, o més que la pujada en si, l'aproximació fins a la pujada definitiva, ja que vas guanyant alçada que després perds. I a aquestes alçades no estàs per fer més desnivell del que et toca. Però sí. Ja hi ets... només que... a Sorteny ja "només" et queden 12km fins Ordino, una minucia que traduida acaben sent quasi dos hores llarguiiiiíssimes on, al baixar la guàrdia mental per la facilitat del terreny, notes com et ve tota la son i el cansament acumulat. La Ruta del Ferro ara té un altre significat per a mi.
Però és clar, acabes arribant a Ordino, a les tres de la matinada on et trobes aquells què t'estan esperant, els de l'organització (moltes gràcies a tots per la bona feina) i alguna sorpresa.
A l'arribar em pregunten com em sento. Diuen que hauria de sentir-me com el rei del món. En aquella hora sóc incapàç de contestar, sé com se senten le meves cames i les plantes dels peus, però jo... ja hi pensaré.
Gràcies!
(Penjaré vídeos, ho prometo, però no sigueu ansiosos)
Encara no sé quines són les sensacions que tinc. Suposo que d'aquí uns dies.
Però abans de res GRÀCIES a tots els que m'heu anat animant. Sou una part important (i molt!) que no m'hagi quedat més remei que acabar la cursa (hehe).
La cursa però va començar fatal. La meva estratègia era atacar el primer tram, cosa que volia dir córrer fins a Llorts, i resulta que vaig ensopegar i caure quan portava 15 minuts de cursa per un lloc on he corregut mils de vegades!!!. Tota la cama i la mà esquerra esgarrinxades. Amunt i a continuar. Més aparatós que greu per sort. La càmera intacta.
A les primeres pujades a l'Angonella noto les primeres rampes (a musculs que ni sabia que existien), se m'arriben a agarrotar els dits del peu. Uf! la cosa podia posar-se malament. No m'havia passat mai, i per un cop que faig estiraments a consciència i vaig ben equilibrat de menjar i hidratació. Les controlo i per sort passat el Comapedrosa ja desapareixen. Així que fins La Margineda molt bé, el millor temps possible dels previstos i arribo en posició 27 (diuen). Però és clar, enregistrar la cursa té les seves obligacions logístiques i estic parat més de 45 minuts. Massa.
Durant tota aquesta etapa he anat sol però enganxant-me a algú o altra: Que necessito algú què em freni una mica m'hi quedo al darrera, que algú m'avança i veig que el puc seguir, doncs som-hi.
A la pujada de Costa Seda vaig darrera d'un grup del que finalment en queden dos. Em dieun en francès que si els vull adelantar que em deixen passar. Doncs ni francès ni vull adelantar! Amb en Domènec i en "Shuster" ja farem més o menys junts tot el recorregut fins Ordino, portem ritmes molt similars. De fet sempre hi ha al voltant un grup de deu quinze corredors que vas trobant i deixant en funció dels avituallaments, mai he anat gaire sol. A vegades això sembla la Rambla.
De La Margineda a Bordes d'Envalira se suposa que és l'etapa menys dura i que m'havia de servir de descans. Ja sé que dir això quan comences amb un desnivell etern d'uns 1500m... Finalment l'etapa es fa més dura del previst. Una vall del Madriu molt llarga fins el refugi de l'Illa (qui va dissenyar aquest camí? segur que es fan voltes innecessàries) i una baixada pels dominis de Grandvalira no gaire agraida paisagisticament. També començo a notar que sóc incapaç de mantenir el ritme d'alimentació i hidratació que em convindria, i que el sistema digestiu, tot i que es comporta, em fa anar incòmode. Així que arribo a Bordes una mica tocat, no com per abandonar, però amb la cara dec pagar. Així ho veuen (però no ho diuen) la Laura i l'Eva que m'han fet l'assistència de cursa (moltes gràcies!!!!!)... i també han fet de "servei de premsa" al facebook!!!! pel que sé que durant la cursa molts m'esteu animant des d'allí.
Decideixo simplificar aportació energètica i tirar-me a la fruita, i els "calditos" i arrossets en els avituallaments on n'hi ha. És el que m'entra. A Incles ja arribo molt millor, i això que el Pas de les Vaques és un palizon. Res comparat però amb el que ens espera. El mur de Cabana Sorda em fa por. L'he fet vàries vegades i sé que serà dur. Ho és, però per aquelles coses que té la psicologia humana, se'm fa més dur arribar al refugi (que ni ho considerava) que arribar al coll. Just arribar a Coms de Jan es fa fosc. Ja no queda res... és el que pensem. La pujada a Meners, quan vas amb la reserva i ja tens tots els dolors que hagis de tenir es fa molt molt dura, o més que la pujada en si, l'aproximació fins a la pujada definitiva, ja que vas guanyant alçada que després perds. I a aquestes alçades no estàs per fer més desnivell del que et toca. Però sí. Ja hi ets... només que... a Sorteny ja "només" et queden 12km fins Ordino, una minucia que traduida acaben sent quasi dos hores llarguiiiiíssimes on, al baixar la guàrdia mental per la facilitat del terreny, notes com et ve tota la son i el cansament acumulat. La Ruta del Ferro ara té un altre significat per a mi.
Però és clar, acabes arribant a Ordino, a les tres de la matinada on et trobes aquells què t'estan esperant, els de l'organització (moltes gràcies a tots per la bona feina) i alguna sorpresa.
A l'arribar em pregunten com em sento. Diuen que hauria de sentir-me com el rei del món. En aquella hora sóc incapàç de contestar, sé com se senten le meves cames i les plantes dels peus, però jo... ja hi pensaré.
Gràcies!
(Penjaré vídeos, ho prometo, però no sigueu ansiosos)
divendres, 15 de juliol del 2011
DIA "D"
Doncs ja hi som. Avui a les 23h tret (o "petardassu") de sortida.
De moment tranquil·litat absoluta. Aquests dies estic com desconnectat de la cursa. Tinc la sensació que amb les proves de distància de les darreres setmanes ja ho tinc tot fet i ara la cursa només fos com la cirereta del pastís.
Sé que no és així, que m'espera una prova molt dura, però estic confiat.... massa? ja ho veurem. Suposo que la calma d'ara es transformarà en nervis a les 22h. Nervis però amb ganes de sortir.
De moment els meus companys de Carrota ja han començat els seus tres dies de marató continua gravant les primeres hores de la Ronda dels Cims. Jo aquest any no gravo (per qüestions òbvies ; ). Ho trobaré a faltar.
Aquest matí però he anat a gravar el lliurament de l'avituallament a Sorteny i ara sortiré a gravar la sortida de més avituallaments amb helicòpter. Després faré una mica de l'ambient que hi ha a Ordino.
Ahir vaig anar a dormir massa tard i avui he matinat massa. Només he dormit cinc horetes. Malament. S'imposarà una bona migdiada... si em deixen.
Ens veiem a l'arribada!... espero
De moment tranquil·litat absoluta. Aquests dies estic com desconnectat de la cursa. Tinc la sensació que amb les proves de distància de les darreres setmanes ja ho tinc tot fet i ara la cursa només fos com la cirereta del pastís.
Sé que no és així, que m'espera una prova molt dura, però estic confiat.... massa? ja ho veurem. Suposo que la calma d'ara es transformarà en nervis a les 22h. Nervis però amb ganes de sortir.
De moment els meus companys de Carrota ja han començat els seus tres dies de marató continua gravant les primeres hores de la Ronda dels Cims. Jo aquest any no gravo (per qüestions òbvies ; ). Ho trobaré a faltar.
Aquest matí però he anat a gravar el lliurament de l'avituallament a Sorteny i ara sortiré a gravar la sortida de més avituallaments amb helicòpter. Després faré una mica de l'ambient que hi ha a Ordino.
Ahir vaig anar a dormir massa tard i avui he matinat massa. Només he dormit cinc horetes. Malament. S'imposarà una bona migdiada... si em deixen.
Ens veiem a l'arribada!... espero
dimecres, 13 de juliol del 2011
TRACKING
Els que volgueu veure per on aniré passant durant la cursa i a quina hora, aquí teniu aquest enllaç:
http://chrono.geofp.com/aut2011/
Recordeu que faig l'Ultra Mític
El meu dorsal és: 1038
Apa!
http://chrono.geofp.com/aut2011/
Recordeu que faig l'Ultra Mític
El meu dorsal és: 1038
Apa!
ÚLTIMS "APAÑOS"
Ja estem a la recta final. Queden tres dies!
Aquestes últimes tres setmanes he fet sessions d'acupuntura amb la Cristina Orduña, de La Seu, una mica per mirar d'eliminar el dolor del genoll. De fet ja anava força bé, però això serà una empenteta més. De pas mirar d'equilibrar-me una mica en altres aspectes. No havia fet mai acupuntura i pensava que les agulles no es notaven. Doncs sí, resulta que s'han de notar!
També vaig assolir un tema pendent de fa molt temps. Volia contactar amb una nutricionista per regular la meva alimentació durant tots aquests mesos i els dies han anat passant sense poder-ho fer. A la fi la setmana passada vaig estar amb la Claudia Martínez i, després de passar-li totes les dades referents a la meva alimentació, va esatablir unes pautes per aquesta última setmana i sobretot, de cara a la cursa per mirar que el cos treballi el millor possible. Em serà molt útil, tot i que les quantitats que hauria de menjar aquests dies són impossibles per a mi. Però intento acostar-m'hi.
Per la resta, descansar una mica, córrer tranquil·lament no massa estona, i prepar-me mentalment per la que m'espera (glups!)
Aquestes últimes tres setmanes he fet sessions d'acupuntura amb la Cristina Orduña, de La Seu, una mica per mirar d'eliminar el dolor del genoll. De fet ja anava força bé, però això serà una empenteta més. De pas mirar d'equilibrar-me una mica en altres aspectes. No havia fet mai acupuntura i pensava que les agulles no es notaven. Doncs sí, resulta que s'han de notar!
També vaig assolir un tema pendent de fa molt temps. Volia contactar amb una nutricionista per regular la meva alimentació durant tots aquests mesos i els dies han anat passant sense poder-ho fer. A la fi la setmana passada vaig estar amb la Claudia Martínez i, després de passar-li totes les dades referents a la meva alimentació, va esatablir unes pautes per aquesta última setmana i sobretot, de cara a la cursa per mirar que el cos treballi el millor possible. Em serà molt útil, tot i que les quantitats que hauria de menjar aquests dies són impossibles per a mi. Però intento acostar-m'hi.
Per la resta, descansar una mica, córrer tranquil·lament no massa estona, i prepar-me mentalment per la que m'espera (glups!)
dimarts, 5 de juliol del 2011
Test Ordino - Margineda 2a part
Doncs això continua... "lo típic"... pujada a la Portella de Sanfonts, passar per el Port Negre (corrent pel meu Pallars), Coll de la Botella (on està l'avituallament??), travessar toooota l'estació de Pal, pujada al Bony de la Pica i baixada tremenda cap Aixàs, que més aviat sembla una gimcana buscant les marques del GRP. Sort que més o menys recordava el recorregut... i tot i això. El pitjor de tot: deixar les alçades i ficar-se a la temperatura de la vall.
diumenge, 3 de juliol del 2011
Test Ordino - Margineda 1a part
Últim test de distància. A veure com van les forces i com va el crono. Intento fer el primer tram d'Ordino a la Margineda de 44km. Queden dues setmanes per la cursa, però a partir d'aquí ja cal mantenir-se i reposar una mica.
dijous, 30 de juny del 2011
TEST 60km - 2a part
Doncs continuem cap amunt i cap avall. Ens queda una forta pujada fins el Pas de les Vaques i una mooolt forta i llarga pujada fins el pas de Cabana Sorda. Aquesta sí, mortal. La baixada a Coms de Jan ja es fa llargueta, però és tranquil·la (aquí s'acaba la bateria de la càmera, ja ha durat prou!) i pugem a Meners que es deixa fer. A partir d'aquí tot és baixada, però realment encara et queden un munt de quilòmetres fins Ordino. Nosaltres ens quedem a Sorteny aquest cop. Físicament vius, però reconec que les plantes dels peus em fan una mica de mal, ja que la pell s'acaba estovant amb tanta mullena. Espero que amb el canvi de calçat a l'Ultra això no em passi.
dilluns, 27 de juny del 2011
TEST 60km - 1a part
Test de 60 quilòmetres per valorar realment la capacitat de fer l'Ultra Mítica de 112km. Volem fer, amb en Raül, els dos trams finals del recorregut, de La Margineda fins a Ordino. Les sensacions són bones, amb un ritme de 4km/h de mitjana, cansament però amb energia suficient per anar fent. Acumulem una mica de retard respecte l'horari que teníem previst, però és el que hi ha. La voluntat és arribar a Ordino, però....
dimecres, 15 de juny del 2011
I UNA DE CALENTA (2a part)
Però tot i que pensava que no tenia un bon dia i que al cim del Comapedrosa tornaria enrera, a la fi m'animo a fer tot el recorregut. 5h fins el refugi de Comapedrosa i finalment 9h en total per fer uns 40 quilòmetres llargs i 3150m D+ aproximadament... però avui encara em fan mal les cuixes.
dimarts, 14 de juny del 2011
UNA DE FREDA... (1a part)
Amb la pretensió de fer una sortida d'uns 40km i 3150mD+ aprofitant el que sembla serà un diumenge sense pluja (serà veritat!?). Vull fer Ordino, Clot del Cavall, Comapedrosa, Refugi de Comapedrosa, Aigües Juntes, Clot del Cavall i Ordino. La pujada al Clot del Cavall és llarga, però vaig fent, però aquest cop Malhivern se m'ha fet duríssim. Em sembla que faré canvi de plans i al Comapedrosa faré mitja volta i tornaré.
divendres, 10 de juny del 2011
EL MÓN A RAC1
Increïble... o no tant!!
Un vell i bon amic de Sant Cugat, en Guille (quants milers d'any fa que no ens veiem?), ha penjat el meu bloc al fcb del programa "el món" de RAC1 i resulta que avui l'han comentat. Com que un no està acostumat a que parlin d'ell, permeteu-me que em senti... no sé com dir-ho...
Sort que no he escoltat el programa per la ràdio, perquè si de sobte sento el meu nom per antena!!!!
I com és normal ja hi ha un munt de gent que ha sentit el programa. Cada dia flipo més de la gent que segueix aquest bloc.
... ja estic mirant limousines... de segona mà eh!!
http://rac1.org/elmon/seccions/a-cop-de-clic/
(Gràcies Guille)
Un vell i bon amic de Sant Cugat, en Guille (quants milers d'any fa que no ens veiem?), ha penjat el meu bloc al fcb del programa "el món" de RAC1 i resulta que avui l'han comentat. Com que un no està acostumat a que parlin d'ell, permeteu-me que em senti... no sé com dir-ho...
Sort que no he escoltat el programa per la ràdio, perquè si de sobte sento el meu nom per antena!!!!
I com és normal ja hi ha un munt de gent que ha sentit el programa. Cada dia flipo més de la gent que segueix aquest bloc.
... ja estic mirant limousines... de segona mà eh!!
http://rac1.org/elmon/seccions/a-cop-de-clic/
(Gràcies Guille)
dimecres, 8 de juny del 2011
SOTA LA PLUJA
Quina primavera, ja us ho deia jo. Ve de gust qualsevol cosa menys sortir a trotar per aquests mons.
dijous, 2 de juny del 2011
PERAFITA
Uns quants quilòmetres més, guanyant cada dia una mica... bé... cada dia cada dia ben bé no del tot. Hauria, però ja sabeu, sóc inconstant i com bé va dir una persona l'altre dia, indisciplinat. Es lo que hay.
dilluns, 30 de maig del 2011
CANVI DE PAISSATGE
Distàncies més llargues, paissatges diferents... Però 112 quilòmetres comencen a fer-se presents com una cosa llunyana, una bogeria. Una part creu que puc, l'altra diu que ni somiant, i el meu genoll es declara neutral.
divendres, 27 de maig del 2011
40 km
Fent sortides llargues per començar a acostumar el cos a l'acumulació de quilòmetres, pujades i baixades. 40 km es fan bé, cansat però bé. El genoll però es fa sentir una mica massa, dolor suportable.... però millor si no hi fos.
divendres, 13 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
CASAMANYA AGAIN
Tots aquests que entrenaveu quan feia sol i bon temps i l'enveja que us tenia perquè jo no podia entrenar... on sou ara que no para de ploure?
divendres, 6 de maig del 2011
CASAMANYA DE NOU
Després de la represa de l'entrenament, cal començar a fer pujades i veure com va el nivell. El Casamanya és un bon test.
dilluns, 25 d’abril del 2011
TORNAR A CÓRRER
.... agulletes. Unes bones agulletes després d'aquesta sortida. Això vol dir la diferència que hi ha entre l'exercici de gimnàs i córrer "de debó".
divendres, 22 d’abril del 2011
CURIOSITATS ARTICULARS
El resultat de la visita a en Xavi Sant, el meu "trauma" de Barcelona, és: 15 sessions de fisio per recuperar la tendinitis de tendó rotulià, puc començar a córrer una mica (suau), genollera (de moment) per mirar que la ròtula no faci tant el boig i possiblement futures infiltracions de cortisona. En qualsevol cas no tinc res irrecuperable i.... no tinc excusa per retirar-me (ai!).
Però portava massa dies amb dolor i no podent córrer i començava a pensar secretament que el tema del genoll no se solucionaria a temps i que no podria córrer l'Ultra.
L'altre dia però vaig pujar al Casamanya des del Coll d'Ordino amb uns amics que no solen caminar per la muntanya. O sigui que va ser una pujada mooooolt tranquil·la (3h!). El genoll es feia sentir (punxadeta a cada pas) i de baixada també. Vaig provar de trotar una mica de baixada suaument. L'endemà vaig fer uns 200 km en cotxe i les molèsties al genoll van ser les habituals, però tampoc un dolor massa fort, suportable.
El dilluns començava amb el fisio i... sorpresa! el genoll ja no em feia mal (allò típic que quan portes el cotxe al mecànic ja va bé). Li va costar molt al Dario trobar-me el punt de dolor en el que un dia abans ja hagués saltat amb un lleu contacte. I fins avui.
Segueixo amb alguns dolors lleus quan estic assegut, però cap molèstia caminant ni... ho veurem demà... corrent?
Però portava massa dies amb dolor i no podent córrer i començava a pensar secretament que el tema del genoll no se solucionaria a temps i que no podria córrer l'Ultra.
L'altre dia però vaig pujar al Casamanya des del Coll d'Ordino amb uns amics que no solen caminar per la muntanya. O sigui que va ser una pujada mooooolt tranquil·la (3h!). El genoll es feia sentir (punxadeta a cada pas) i de baixada també. Vaig provar de trotar una mica de baixada suaument. L'endemà vaig fer uns 200 km en cotxe i les molèsties al genoll van ser les habituals, però tampoc un dolor massa fort, suportable.
El dilluns començava amb el fisio i... sorpresa! el genoll ja no em feia mal (allò típic que quan portes el cotxe al mecànic ja va bé). Li va costar molt al Dario trobar-me el punt de dolor en el que un dia abans ja hagués saltat amb un lleu contacte. I fins avui.
Segueixo amb alguns dolors lleus quan estic assegut, però cap molèstia caminant ni... ho veurem demà... corrent?
dimarts, 5 d’abril del 2011
GENOLL
Avui he anat (de fet "hem anat" ja que hem gravat pel docu) a fer-me la ecografia de genoll que em va encarregar el Dr Xavier Sant.
Bé, és allò de les ecos, que si no t'ho expliquen no veus res de res. La imatge de la dreta és el genoll esquerre (el bo) i la de l'esquerra el dret (el dolent), per comparar.
Si mireu la part de dalt veureu a l'esquerra de les dues imatges una part de la ròtula ben definida i com en horitzontal es prolonga el tendó rotulià cap a la tíbia. Si mireu la imatge de l'esquerra veureu que el tendó és molt més gruixut (i amb una taca fosca) que no pas el de la imatge de la dreta. O sigui: tendinitis, que podria ser tenidòsica (no sé si ho dic bé) el que vol dir crònica.
A veure què em dieun a la propera visita, de moment però amb els antinflamatoris els episodis de dolor fort que tenia an quasi desaparegut.
Pels qui us agrada això de la medicina us poso la foto complerta d'un dels fulls de la eco, per si us hi voleu entretenir ; ) jo no hi entenc res de res
Si mireu la part de dalt veureu a l'esquerra de les dues imatges una part de la ròtula ben definida i com en horitzontal es prolonga el tendó rotulià cap a la tíbia. Si mireu la imatge de l'esquerra veureu que el tendó és molt més gruixut (i amb una taca fosca) que no pas el de la imatge de la dreta. O sigui: tendinitis, que podria ser tenidòsica (no sé si ho dic bé) el que vol dir crònica.
A veure què em dieun a la propera visita, de moment però amb els antinflamatoris els episodis de dolor fort que tenia an quasi desaparegut.
Pels qui us agrada això de la medicina us poso la foto complerta d'un dels fulls de la eco, per si us hi voleu entretenir ; ) jo no hi entenc res de res
dijous, 31 de març del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
CALDRÀ ESPERAR
No hi ha manera. Cada cop que el volum de feina es normalitza, penso que podré regularitzar el meu ritme d'entrenament,... però no.
Sempre torna a intensificar-se la feina a fer i baixa necessàriament la possibilitat d'entrenar. Inversament proporcional.
I no es tracta de poder entrenar a la matinada o per la nit, és que no hi ha més hores... i una mica haig de dormir, no? O sigui que en el títol del projecte, on diu "..en té prou amb un any..." finalment haurem de posar "...amb tres mesos..."
Però no desespereu (sé que no ho esteu!) a mitjans d'abril la meva vida es dedicarà quasi en exclusiva a preparar l'Ultra... o no.
Sempre torna a intensificar-se la feina a fer i baixa necessàriament la possibilitat d'entrenar. Inversament proporcional.
I no es tracta de poder entrenar a la matinada o per la nit, és que no hi ha més hores... i una mica haig de dormir, no? O sigui que en el títol del projecte, on diu "..en té prou amb un any..." finalment haurem de posar "...amb tres mesos..."
Però no desespereu (sé que no ho esteu!) a mitjans d'abril la meva vida es dedicarà quasi en exclusiva a preparar l'Ultra... o no.
dilluns, 28 de febrer del 2011
dissabte, 26 de febrer del 2011
APROFITANT UNA ESTONA ENTRE FEINA I FEINA
Aquesta setmana va començar amb uns fraccionats d'elíptica i bicicleta que em van deixar la musculatura una mica tocada, així que avui que he tingut una estona (cosa rara!) a migdia per sortir a córrer -aprofitant aquest hivern tan estival que tenim- no sabia què tal em respondrien les cames... i bé. El genoll però, no tant bé. Noto que no recolzo del tot bé la cama. A veure...
dijous, 10 de febrer del 2011
UNA MICA DE RANDO... ENCARA QUE SIGUI DE FA UNS DIES
Sí, ja ho sé. Aquesta sortida ja té uns dies, però m'ha fet gràcia recordar que també hem tingut algun dia amb "mal" temps i que no tot ha estat sol i calor. També us diré que fred precisament no en feia, més aviat tot el contrari. Aquí em teniu, amb en Joan Antoni matxacant una mica. Ell sí que és un màquina... jo faig el que puc.
diumenge, 6 de febrer del 2011
1a PROVA D'ESFORÇ
Ja tocava penjar el post!! Després de molt retard, per fi vaig poder baixar a la consulta d'en Xavi Sant a barcelona per a la prova. Em pensava que seria més dur, que apretaven més... millor. Sembla que tot bé, però fins d'aquí uns dies no tindré els resultats.
dijous, 20 de gener del 2011
Esos locos que corren
M'ho han passat i realment val la pena. Molt millor del que jo us puc penjar al bloc.... i a que fa ganes de córrer.
dimecres, 19 de gener del 2011
... I SEGUIM
Sí, ho sé, tinc les entrades una mica abandonades (entre altres coses).
Aquesta setmana no hi ha vídeo. Tinc coses gravades però no temps per editar-les. O sigui que us haureu de conformar amb quatre línies.
L'entrenament va com va. Superirregular perquè tornem a tenir un tope de feina, però s'ha de dir que part d'aquesta feina té un component físic, encara que a vegades penso si de fet m'ajuda a mantenir-me, o només em consumeix energia ... i tota la resta.
Ahir vam estar amb en Kilian Jornet a La Molina gravant per al programa Central de Neu i avui amb la Mireia Miró a Espot GranPallars (els podreu veure a www.carrota.com/centraldeneu.html), i us diré que pujar amb pells, sense pals i gravant amb la càmera de cinc quilos al costat de la Mireia no és evident, però la veritat és que quan s'ha posat a fer sèries m'ha fet una mica d'enveja.
Però la feina és la feina, no?
A veure si puc sortir a córrer aquests dies cap a migdia, però em sembla que serà difícil. I la setmana que ve tinc prova d'esforç a Barcelona, ja veurem.
I pels que us preocupeu pel meu genoll (us preocupa el meu genoll?) en calent va bé però, per exemple, conduint va fatal. Conclusió: haig de deixar el cotxe i anar corrent a tot arreu.
Aquesta setmana no hi ha vídeo. Tinc coses gravades però no temps per editar-les. O sigui que us haureu de conformar amb quatre línies.
L'entrenament va com va. Superirregular perquè tornem a tenir un tope de feina, però s'ha de dir que part d'aquesta feina té un component físic, encara que a vegades penso si de fet m'ajuda a mantenir-me, o només em consumeix energia ... i tota la resta.
Ahir vam estar amb en Kilian Jornet a La Molina gravant per al programa Central de Neu i avui amb la Mireia Miró a Espot GranPallars (els podreu veure a www.carrota.com/centraldeneu.html), i us diré que pujar amb pells, sense pals i gravant amb la càmera de cinc quilos al costat de la Mireia no és evident, però la veritat és que quan s'ha posat a fer sèries m'ha fet una mica d'enveja.
Però la feina és la feina, no?
A veure si puc sortir a córrer aquests dies cap a migdia, però em sembla que serà difícil. I la setmana que ve tinc prova d'esforç a Barcelona, ja veurem.
I pels que us preocupeu pel meu genoll (us preocupa el meu genoll?) en calent va bé però, per exemple, conduint va fatal. Conclusió: haig de deixar el cotxe i anar corrent a tot arreu.
dilluns, 10 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)