dilluns, 25 d’octubre del 2010

LES PRIMERES NEUS


Fa uns dies que estic una mica gos. Em costa molt sortir a córrer. Queda molt temps i penses allò de "encara queda molt, tinc temps". Es fa fosc més d'hora i hauré de passar a córrer pel matí, i això encara em costa més. Però avui amb la neu m'he animat. El silenci de la neu, les vaques baixant de les pastures i un gos juganer.

dijous, 14 d’octubre del 2010

... PERÒ NO TANT

El que em vaig oblidar de dir és que finalment sí vaig sortir, però al vespre ja fosquejant. A aquesta hora em costa menys.
I ahir vaig arribar tard a casa, ja quasi fosc, però també vaig sortir... la sort de tenir carreteres amb voreres i fanals. Ordino, l'Aldosa, camí de les Molleres, ben il·luminat per passejar, però justet per córrer i amb algun fanal que no funciona (què de fet ja va bé, els ulls treballen més i els turmells s'han d'adaptar a trepitjar terreny insegur) avall i amunt, avall i amunt, La Massana, Sornàs... i anar fent.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

SÓC UN MANTA

Sí. Avui el despertador ha sonat a les 08:00 per anar a córrer... 08:10... 08:15... 08:25... en fi, ja sabeu, múltiples excuses.
Si llegiu el llibre de Murakami "De qué hablo cuando hablo de correr" (ed. Tusquets) veureu una veritat com un temple: "hi ha moltes excuses per no sortir a córrer, però només una per a sortir".
Em costa massa sortir a entrenar sol. Un cop he sortit ja està bé. Però arrencar... Estic notant la meva falta habitual de disciplina, la meva desorganització. Molts dels que em coneixen pensen que sóc una persona ordenada i disciplinada. Res. És el que aparento sense voler, però la disciplina, la organització, la voluntat, el compromís,... visc més amb el dia a dia, el moment. Si dic que no m'agraden els lligams em reconeixeran més i tot va en la mateixa línia.
Aquest projecte a un any vista em sembla que és el compromís de més llarga distància en que m'he ficat últimament, però m'hauré de disciplinar amb els entrenaments si el vull dur a bon port.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

RECONEIXEMENT DE LLORTS FINS LA MARGINEDA

Són les cinc de la matinada i estaria molt bé al llit. Estava dormint tant bé...
Som cinc què comencem des de Llorts, ja que el tram des d'Ordino potser no cal, no? O sigui que camí de l'Angonella amunt. Ja és un vell conegut, anar fent. En aquesta sortida estreno nova tecnologia, una càmera Drift HD170, una d'aquestes càmeres per esports, una mica més gran però amb pantalla per veure què fas i molt pràctica de portar i grava a mà. Teniu l'enllaç al costat si en voleu saber més. Arribem al Clot del Cavall sense problemes, ja clareja i el camí és clar, baixada ràpida i directe al Pla de l'Estany. A la pujada de Malhivern el sol ja es deixa veure, però a dalt el coll i al cim el vent fa que contemplem el paissatge una estona i tirem avall fins el refugi.
De moment tot bé, bones sensacions, no estic cansat encara que de fet hem portat un ritme tranquil. Pujada cap a la portella de Sanfons on ja es noten una mica les hores tot i ser poc desnivell i planejar cap al Port Negre baixant ràpidament cap el Coll de la Botella. Allà ens espera en Gerard -què ha fet campana del primer tram- i la Valérie amb el seu avituallament sorpresa: te amb llimona, galetes... super!
Ara queda flanquejar per l'estació de Pal en un camí on es pot trotar bé el dia de la cursa i arribar a la Collada Muntaner. Allí ens abandonen els companys i seguim en Gerard i jo cap amunt. Una pujada dura i dreta, sense zigazagues i que es fa més llarga del que és. Serà que el cansament ja comença a fer-se sentir. Els nuvols que ens envolten fan pensar que ens mullarem o sigui que li fotem canya. Baixada del Bony de la Pica. Tampoc és tant perillosa com s'ha dit, però si que es fa llarga fins Aixàs, i de fet sembla que hagis de baixar, però no pares de tirar a l'esquerra i més a l'esquerra i encara més. Des del cim semblaven distàncies curtes, però es fan molt llargues. Un cop a Aixàs, pujadeta cap a coll Jovell i llarga baixada però bona fins La Margineda.
Evidentment estic cansat i els genolls, sobretot el dret, força adolorits, però em trobo bé i podria seguir (tampoc és que en tingui ganes ara mateix però). La sensació és com la del primer recorregut, però el tema del genoll comença a preocupar-me una mica.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

DOS DIES SENSE CÓRRER

Després del reconeixement del diumenge, tocava descansar dilluns. El problema és que dimarts no vaig poder sortir i dos dies sense córrer es noten.
Avui les pujades de la Uïna costaven molt i també és cert que avui ha estat el primer dia que he matinejat una mica. El meu cos pel matí triga una mica a despertar-se i en els deu minuts d'escalfament fins la primera pujada les mans m'han quedat glaçades. L'hivern està a la cantonada.
Demà estrenaré tecnologia. Avui ha arribat la DRIFT HD170. Una càmera per esports d'acció amb pantalla incorporada i altres cosetes. Té bona pinta i crec que serà un punt important per al documental. Llàstima no haver-la tingut abans. Gràcies als de sportkam.com que ens han fet un tracte especial i entren com a col·laboradors del projecte. Ja en són dos... però falten.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

RECONEIXEMENT RECORREGUT BORDES D'ENVALIRA A ORDINO

Bé anem baixant a la terra, i això és bo... o no!
L'altre dia quan vam fer el reconeixement des de La Margineda fins les Bordes la veritat és que em vaig trobar molt bé, vaig tenir bones sensacions, físicament hagués pogut seguir (però tampoc és que en tingués ganes).
I el meu problema era que estic fent un documental sobre l'esforç que representa una preparació com la que estic fent. La conclusió era clara: si estic bé, igual no em queda gaire per estar a nivell d'Ultra, però queden nou mesos encara de projecte... i si em quedo sense tema de docu? Si em costa tant poc no hi ha esforç, i si no hi ha esforç no hi ha drama.
Sí, sí, ja era conscient que 30km llargs no són ni de bon tros 112km i tot això. Però les bones sensacions no eren bones de cara a la progressió que em queda.

Avui el recorregut ja era una altra cosa: desnivells menys acusats, distància poc més llarga (35km llargs)... i bon temps!! Però la veritat és que les meves articulacions han arribat força tocades i he arribat cansadet, vaja, que volia estar a casa.
Per tant encara queda molt entrenament per fer (bé!), molta musculatura per guanyar, més capacitat de resistència i... un frontal una mica més potent.

Ah! espectacular avituallament sorpresa de la Valérie amb coca i pastís made by Gerard (que per cert és el seu sant)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

LES 300 MIL PASSES

Trobar el títol per a un documental, un programa de televisió, etc. sempre ha estat el que més m'ha costat. Així que el projecte va començar amb el títol provisional -o títol de treball- "El Repte de l'Ultra". De fet molt explicatiu, que ja és molt. Però calia trobar un caire més poètic... o potser no calia però se'm va posar al cap trobar un altre títol.

Vaig calcular que a una mitjana de dues passes cada metre (més a les pujades i menys a les baixades) a 1000 metres el kilòmetre per un recorregut de 112km sortien 224.000 pases (que era un número massa complicat com a títol) però sumant-hi les ensopegades, les passes de més en les pujades agóniques, les que fas quan estàs en un descans i les de més quan et perds... o quan has d'apartar-te del camí per... ja sabeu! doncs 300 mil és un bon nombre.

PERÒ... DE QUÈ VA AIXÒ?

Ja fa dos anys que es va crear l'ANDORRA ULTRA TRAIL i des de CARROTA hem donat la cobertura audiovisual a l'esdeveniment, gravant, editant els vídeos i fent-ne la distribució als mitjans.
Quan graves una cursa d'aquestes, al final resulta que t'has fet un fart de córrer perquè si et quedes allà on arriba el cotxe doncs... no gravaràs gaire l'ambient real d'una cursa d'aquestes. Així doncs cal "pujar" una mica i lluitar contra el rellotge per anar d'un lloc a un altre. Sempre acabes molt cansat... però els participants sempre m'han fet una mica d'enveja.

En les dues edicions realitzades fins ara de l'ANDORRA ULTRA TRAIL, des de CARROTA li hem donat cobertura audiovisual.
Planificar els punts de filmació, crear la logística, córrer gravant al costat d'alguns competidors,... és una feina de les dures, tot i que apassionant. Però com a professional sempre vull oferir més, fer més, donar un pas endavant, acostar-me més, reflectir millor.

I llavors, per què no córrer la cursa i gravar-la des de dins mateix?
És una pregunta que va sorgir de forma natural.
I per gravar-la des de dins cal córrer l'Ultra ... ja no calia doncs donar-hi gaires voltes.

M'havia de preparar per córrer l'Andorra Ultra Trail 2011 i només tinc un any de marge. I ja posats, per què no filmar-ne l'evolució i fer un documental?

AVUI COMENÇA EL BLOC DEL REPTE DE L'ULTRA....

.... però de fet ja va començar fa dies. Molts de vosaltres heu seguit les entrades al facebook de CARROTA que sota el títol de "EL REPTE DE L'ULTRA" hem anat incorporant de tant en tant reflectint una mica com va això de començar a córrer per la muntanya després de mooolt temps de no fer-ho... o no haver-ho fet quasi mai.
Ara passem els comentaris a aquest bloc, ja que tenim més possibilitats i sobretot més espai per escriure. Però no us preocupeu, seguirem emetent avisos des del facebook, ah i sobretot, gràcies per seguir-nos!! és molt important sobretot per als nostres petits patrocinadors, que ens ajuden a suportar les despeses que el projecte genera.

Aquí us afegeixo els posts publicats al facebook, per si no hi havieu anat mai:


31/08/10 És possible preparar-se en un any per córrer una cursa com l'AUTV?
En Jordi de CARROTA té el repte de preparar-se (bé.. queden 10 mesos.. només!) per córrer l'Andorra Ultra Trail de l'any que ve.
Estem produint un documental que seguirà tot el procés de preparació, entrenament, crisis, etc. Portem un mes entrenant una m...ica.. anem bé.. o no..
Podreu seguir l'evolució de tot el procés a través del nostre facebook.

 

1/09/10 Després de tres dies parat per temes familiars (quina excusa!) avui he tornat a córrer, però la veritat és que em sembla que estic cobant una febrada o alguna cosa així. M'he forçat a sortir i ha estat una mica agònic... això deuen ser les crisis.

 

3/09/10 Després de la desfeta d'abans d'ahir, ahir no vaig córrer (plovia!!!) però avui la cosa ha anat millor. De tota manera he trigat 10' més del que preveu el pas de cursa per Llorts. També és veritat que a la cursa hi havia gent que passava per Llorts 1h després dels primers. Qui no es consola és perquè no vol, no?

 

6/09/10 Després de molts anys (però mooolts eh) de no fer-ho, ahir vaig participar en una cursa. La "cursapopular" organitzada per Anyós Park de 10km. La veritat és que una mica millor del que pensava. 46 minutets. Total només haig de multiplicar la distància per 11 i afegir-hi 10.000 metres de desnivell.... xupat!! 

 

6/09/10 Quan el company amb qui entreneu us digui que "avui anem tranquilets que no estic en forma", desconfieu, poseu qualsevol excusa mínimament creible i tireu per una altra banda. Creieu-me. Vivireu més anys... eh Raul ; )

 

21/09/10 Diu el mestre que córrer cada dia 10km a 10xh no serveix per a res.. ja ho sabeu! Val! en qualsevol cas jo havia d'agafar l'hàbit de córrer. El que toca ara doncs és pujar, pujar i pujar. L'altre dia altre cop Casamanya des d'Ordino per la directa. vaig rebaixar 20' el temps de fa 15 dies! Avui vàr...ies pujades corrent a la Uïna cosa que era impensable!.. hi ha evolució.

 

25/09/10 Avui reconeixement de Margineda a Bordes d'Envalira. Meteo de perros, però podia haver estat pitjor, tot s'ha de dir. Hem sortit a les 5h30 de la matinada i arribat a les 14h40'. Els genolls (el dret) protesta una mica, però aguanta. Això d'avui era un aperitiu... la setmana que ve zona nord. Ja va de debó!

30/09/10 Compaginar la jornada laboral (dit així sembla que tingui molta feina i tot) i sortir a córrer comença a ser complicat i els dies ja s'escurcen. Aviat hauré de dur el frontal. Però comencen les bones notícies: El Centre Esportiu d'Ordino em cedeix d'avui a l'Ultra poder entrenar en les seves instal...·lacions. Gràcies Ordino!! Espero que part de l'èxit -si n'hi ha- sigui vostre.