diumenge, 10 d’octubre del 2010

RECONEIXEMENT DE LLORTS FINS LA MARGINEDA

Són les cinc de la matinada i estaria molt bé al llit. Estava dormint tant bé...
Som cinc què comencem des de Llorts, ja que el tram des d'Ordino potser no cal, no? O sigui que camí de l'Angonella amunt. Ja és un vell conegut, anar fent. En aquesta sortida estreno nova tecnologia, una càmera Drift HD170, una d'aquestes càmeres per esports, una mica més gran però amb pantalla per veure què fas i molt pràctica de portar i grava a mà. Teniu l'enllaç al costat si en voleu saber més. Arribem al Clot del Cavall sense problemes, ja clareja i el camí és clar, baixada ràpida i directe al Pla de l'Estany. A la pujada de Malhivern el sol ja es deixa veure, però a dalt el coll i al cim el vent fa que contemplem el paissatge una estona i tirem avall fins el refugi.
De moment tot bé, bones sensacions, no estic cansat encara que de fet hem portat un ritme tranquil. Pujada cap a la portella de Sanfons on ja es noten una mica les hores tot i ser poc desnivell i planejar cap al Port Negre baixant ràpidament cap el Coll de la Botella. Allà ens espera en Gerard -què ha fet campana del primer tram- i la Valérie amb el seu avituallament sorpresa: te amb llimona, galetes... super!
Ara queda flanquejar per l'estació de Pal en un camí on es pot trotar bé el dia de la cursa i arribar a la Collada Muntaner. Allí ens abandonen els companys i seguim en Gerard i jo cap amunt. Una pujada dura i dreta, sense zigazagues i que es fa més llarga del que és. Serà que el cansament ja comença a fer-se sentir. Els nuvols que ens envolten fan pensar que ens mullarem o sigui que li fotem canya. Baixada del Bony de la Pica. Tampoc és tant perillosa com s'ha dit, però si que es fa llarga fins Aixàs, i de fet sembla que hagis de baixar, però no pares de tirar a l'esquerra i més a l'esquerra i encara més. Des del cim semblaven distàncies curtes, però es fan molt llargues. Un cop a Aixàs, pujadeta cap a coll Jovell i llarga baixada però bona fins La Margineda.
Evidentment estic cansat i els genolls, sobretot el dret, força adolorits, però em trobo bé i podria seguir (tampoc és que en tingui ganes ara mateix però). La sensació és com la del primer recorregut, però el tema del genoll comença a preocupar-me una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada