diumenge, 3 d’octubre de 2010

RECONEIXEMENT RECORREGUT BORDES D'ENVALIRA A ORDINO

Bé anem baixant a la terra, i això és bo... o no!
L'altre dia quan vam fer el reconeixement des de La Margineda fins les Bordes la veritat és que em vaig trobar molt bé, vaig tenir bones sensacions, físicament hagués pogut seguir (però tampoc és que en tingués ganes).
I el meu problema era que estic fent un documental sobre l'esforç que representa una preparació com la que estic fent. La conclusió era clara: si estic bé, igual no em queda gaire per estar a nivell d'Ultra, però queden nou mesos encara de projecte... i si em quedo sense tema de docu? Si em costa tant poc no hi ha esforç, i si no hi ha esforç no hi ha drama.
Sí, sí, ja era conscient que 30km llargs no són ni de bon tros 112km i tot això. Però les bones sensacions no eren bones de cara a la progressió que em queda.

Avui el recorregut ja era una altra cosa: desnivells menys acusats, distància poc més llarga (35km llargs)... i bon temps!! Però la veritat és que les meves articulacions han arribat força tocades i he arribat cansadet, vaja, que volia estar a casa.
Per tant encara queda molt entrenament per fer (bé!), molta musculatura per guanyar, més capacitat de resistència i... un frontal una mica més potent.

Ah! espectacular avituallament sorpresa de la Valérie amb coca i pastís made by Gerard (que per cert és el seu sant)

Cap comentari:

Publica un comentari